Fem cultura

PICASSO I HORTA

2008-05-27T04:02:00.000-07:00

Tot el que sé ho he après a Horta" Picasso

Amb aquesta frase, Pablo Ruiz Picasso reflexa el que va significar el poble d'Horta de Sant Joan per a ell. En caure malalt per l'escarlatina, va anar a passar uns dies a les terres de l'Ebre amb el seu bon amic Pallarès. Allà va estar vivint als Ports de Beseit entre les cabres i es va recuperar. Al cap d'uns anys va voler tornar-hi i allà va iniciar el cubisme.

El Centre Picasso d'Horta és una entitat privada sense ànim de lucre que pretén homenatjar Picasso. Es tracta d'un petit museu que reuneix tota la seva obra pintada a Horta. Són reproduccions facsímil que ofereix la possibilitat de veure junts quadres repartits per tot el món. A més, et dóna la possibilitat de veure els paisatges amb els quals es va inspirar el gran pintor per desenvolupar el seu particular estil.

http://www.centrepicasso.cat/

El Llac dels cignes

2008-05-18T09:56:00.000-07:00

El Ballet Nacional de Cuba, en la seva celebració de 60 anys d'història, ha fet una parada durant quinze dies al Teatre Tívoli de Barcelona per interpretar el Llac dels Cignes. Després de 7 anys sense actuar a la capital catalana, 60 ballarins capitanejats per la gran ballarina i coreògrafa Alicia Alonso pujaran a l'escenari.

És un gran ballet amb una posada en escena ambiciosa, que es mereix un escenari més gran. Tot i això, els ballarins s'adapten a l'espai i desenvolupen coreografies executades amb molta perfecció, sobretot per part de la primera ballarina. El cos de ball impressiona perquè ballen molt iguals i formen figures molt clares movent-se per l'escenari amb col·locacions en l'espai perfectes. També cal destacar la gran expressivitat de la primera ballarina. Realment es transforma en cigne quan interpreta a Odette i ens fa arribar la seva malícia i caràcter fort quan interpreta a Odile.

Com deia, l'escenografia està molt elaborada, així com també el vestuari, però falta espai i sobretot, música en directe. Malgrat tot, val la pena assistir a l'espectacle. El Ballet de Cuba és una de les millor companyies del món i el Llac dels Cignes és una obra que tothom hauria de veure un cop a la vida.

Jornades de Periodisme Cultural

2008-05-11T02:30:00.000-07:00

El dimecres em vaig disposar a assistir a una de les confrències de les Jornades de periodisme cultural que organitza la UAB, de fet, era a la única que podia anar per qüestions d'horaris. Està molt bé que la universitat prepari aquests actes, però llavors caldria facilitar una mica més la possibilitat d'anar-hi. Bé, aquesta conferècia tenia lloc a la Sala de Graus a les 10:30, el problema és que tampoc tenia molt clar quin tema es tractaria, ja que vaig rebre tres programes diferents d'aquestes jornades, la qual cosa em va sorprendre bastant.

La taula rodona tractava el tema de les Revistes Culturals i va venir Robert Joan com a representant de la revista Lateral, Óscar Fontrodona de la revista Ajo Blanco i David Barba per parlar-nos de Quimera i Viejo Topo, tot i que va fer una introducció històrica tan llarga que no va explicar quasi res d'aquestes publicacions.

El millor de la xerrada va ser al final quan vam poder participar nosaltres i comentar com està actualment la situació dels mitjans culturals i pensar com podiem millorar aquest panorama que ens van pintar com a molt precari i negre. En la presentació de totes les revistes va quedar clar que havien hagut de tancar per problemes econòmics, menys Quimera que és un gran referent literari. Són revistes amb poca tirada, que són difícils de tirar endavant i que s'han vist molt perjudicades per l'aparició d'Internet. Vam estar parlant sobre els blogs i vam arribar a la conclusió que poden oferir continguts molt interessants, però n'hi ha tants que és difícil seleccionar-los. Per això calen portals aglutinadors que organitzin la gran quantitat d'informació que proporciona la xarxa.

Em va agradar anar a aquesta taula rodona perquè no coneixia cap d'aquestes revistes i, tot i que vaig sortir una mica desanimada perquè és un món molt difícil, em va semblar interessant conèixer la situació de les revistes culturals.

Conferència de l'Agència Europa

2008-05-10T10:19:00.000-07:00

El passat dimecres vam assistir a una conferència de les famoses periodistes Marina i Lídia Gazzo. Són germanes bessones i tenen una llarga i prestigiosa carrera com a Periodistes. Són la tercera generació d'aquesta empresa que té els seus orígens a Luxemburg.

Ens van parlar dels objectius de l'Agència Europa, del seu funcionament i de les dificultats que comporta tractar temes tan complexos com la política i economia europea. Fan un tipus de periodisme que tracta informació molt complicada, que va dirigida a un públic molt interessat en els detalls, que busca una informació molt complerta i acurada i que separa entre informació i opinió. Em va semblar molt interessant el fet que un dels seus objectius fos crear opinió pública. Això implica atribuir-se un paper molt important, ja que tracten temes que afecten a molta gent, el que passa que crec que no arriba a la massa, sinó a l'elit. Crec que fan un periodisme dirigit a polítics o grans empresaris i no sé si realment tracten temes que afecten directament a la població. Almenys aquesta és la impressió que em va quedar després de la xerrada.

Crec que intenten fer un periodisme molt seriós, elaborat i contrastat i que eviten les influències de tercers ja que no reben subvencions de ningú.

La veritat és que no coneixia l'Agència Europa i em va semblar interessant assistir a la conferència, però realment al començament no sabia al que anava i potser si hagués tingut més informació no hagués anat tan perduda i hagués pogut aprofundir més en el tema.

Comentari dels blogs

2008-05-04T03:51:00.000-07:00

Alexandra Aragón

M’ha agradat aquest blog en primer lloc perquè està molt ben organitzat i és fàcil localitzar la informació. A més l’agenda és bastant completa i està bé perquè informa sobre actes de Barcelona però també de Malgrat de Mar. A vegades ho centralitzem tot a la capital i a la resta de Catalunya també es fan activitats interessants. Estaria bé que tots els pobles tinguessin un espai per saber el que es fa a casa seva. També m’han semblat molt interessants les crítiques que fa de pel·lícules, llibres i obres de teatre, perquè estan ben escrites, són clares i permeten fer-te una idea general d’aquell producte.

Maria Àngela

D’aquest blog m’agradaria destacar la varietat de continguts. Hi ha notícies sobre personatges històrics, sobre art, sobre actualitat cultural, sobre teatre... Això fa que sigui amè, ja que pots trobar articles molt diversos. A més hi ha vídeos molt divertits i curiosos com el del Chikilicuatre illenc. També m’ha agradat que hi ha molts links, de manera que et dóna la possibilitat d’accedir a molta informació i et dóna opcions de conèixer més coses pel teu compte.

Oriol Mas

Aquest blog m’ha agradat perquè està especialitzat en música i, sobretot, en el rock’n’roll. És un estil que no conec gaire i em semblen molt interessants els articles perquè m’ofereixen molta informació que desconec. A més, gràcies els links puc escoltar les cançons i saber una mica més del tema. Està bé que hi hagi blogs així que es centrin un tema, perquè permet aprofundir en el tema. A més, es veu que és una persona que domina el tema i et proporciona informació interessant.

Alex Garcia

He triat aquest blog per comentar perquè m’ha semblat que parlava de productes culturals interessants. Recomana llibres i pel·lícules que poden estar bé. També m’agrada que a part de dades més formals també dóna la seva opinió, que crec que ha de ser una de les característiques principals del blog. Per oferir informació sense interpretació ja tenim les notícies, però els blogs donen la oportunitat d’expressar-te i d’explicar el que t’interessa des del teu punt de vista. A més, ho fa amb llenguatge clar i directe.

Clàudia Peyrí

Voldria destacar aquest blog perquè trobo que és molt complet. M’agrada el fet que hi hagi molts enllaços sobre recomanacions de llibres, de pel·lícules, de cultura... i també m’agradaria fer referència a la reflexió de Gabriel Garcia Márquez, perquè l’he trobada molt maca. He trobat molt interessants les pel·lícules sobre les quals parla i és probable que en vagi a veure alguna. En general la informació que ens proporciona és molt àmplia.

El ballet

2008-04-26T11:05:00.000-07:00

El proper 29 d’abril se celebra el Dia internacional de la Dansa. La Dansa és una disciplina molt poc valorada al nostre país. No té suport de les institucions i, tot i que hi ha grans professionals en aquest camp, és molt difícil organitzar espectacles o crear companyies d’aquest art, perquè no tenen diners per fer-ho. El ballet forma part de la nostra cultura, però no es valora perquè no es coneix. La gent no és conscient de les dificultats que implica i hi ha molts prejudicis que fan molt complicat que la gent s’interessi per la dansa. Tot i això no ens hem de rendir i hem de tenir l’esperança que grans professionals com Àngel Corella (1r ballarí de l’American Ballet) o Tamara Rojo (1a ballarina del Royal Ballet) portaran a terme projectes a l’Estat Espanyol, sempre i quan les institucions no posin tantes pedres al camí com fins ara. De moment m’agradaria explicar breument la història de la dansa clàssica.

El ballet va començar a les Corts d’Itàlia i França i va continuar el seu desenvolupament a Rússia, de manera que es divideix en aquests dos períodes. Els inicis europeus es coneixen com a Romanticisme. Els ballets es dividien en dos actes. El primer era terrenal: petits allegros, música més animada, ballat arran de terra... i el segon era espiritual: adagis, música més lenta, equilibris... Es ballava amb tutús llargs i no eren obres molt espectaculars tot i que la tècnica era extremadament complicada. La música es caracteritzava perquè representava els personatges i es tocava amb uns instruments o a altres segons l’estat d’ànim. L’estil és molt suau, els braços no estan del tot estirats i el cos es doblega lleugerament endavant com si miressin per un balcó. Com exemples tenim Giselle.
Després d’això els coreògrafs europeus es van traslladar a Rússia per fer ballets pels tsars. Entrem a l'imperalisme on es busca l’espectacle: grans decorats, molts ballarins, molt exhibicionisme... En aquesta època els ballets eren més llargs i les ballarines apareixien amb tutús curts. L’estil és més rígid i senyorial i busca impressionar. El gran compositor d’aquesta època és Tchaikovsky. En aquest cas un dels ballet més conegut és El llac dels cignes, però n’hi ha molts d’altres com el Trencanous, El Quixot o El Corsari. A partir d’aquí la dansa es va anar desenvolupant cap a un estil més lliure i contemporani.

Giselle 1r acte: http://www.youtube.com/watch?v=rxD-Q_B1Edk

Giselle 2n acte: http://www.youtube.com/watch?v=WyShMJxep7c

Ángel Corella (El Corsari): http://www.youtube.com/watch?v=Ktsyc0rf40c

Tamara Rojo (Romeo i Julieta): http://www.youtube.com/watch?v=vBFU0vf3DXY&feature=related

El llac dels cignes: http://www.youtube.com/watch?v=FY4Y1gTO9HE

Qui és Risto Mejide?

2008-04-26T09:41:00.000-07:00

Risto Mejide és llicenciat en MBA i en Direcció d’Empreses per ESADE, on després també va donar classes. Actualment és professor en un Postgrau de Comunicació i Publicitat i és Directiu Creatiu de destacades agències espanyoles, entre elles Aftershare.tv, que la va crear ell mateix.
Però a Risto no se’l coneix per tot això, Risto és un fenomen mediàtic que ha nascut a Operación Triunfo, i no és un concursant sinó que és el jurat. És un personatge que genera controvèrsia, però no es pot negar que és una de les personalitats més carismàtiques de la cultura popular. De fet, ha aconseguit el que sempre exigeix als joves que participen en aquest reality i és ser un producte. Ell ha creat un personatge que atrau a milers d’espectadors, i això és evident quan mirem les audiències. El concurs passa de 22% de share a 44% en el moment de les seves intervencions.
Tothom sap qui és perquè Risto domina el mitjà de la televisió i s’ha convertit en una marca, seguint els termes que utilitza ell mateix. En el fons només surt 15 minuts cada setmana a la televisió, però els sap aprofitar i els hi està traient molt rendiment. Ara per exemple ha publicat un llibre: “El pensamiento negativo”. És un d’aquests autors mediàtics que s’han posat tan de moda i que reflecteixen el gran poder de la televisió en la nostra societat. Chikilicuatre n’és un altre exemple. Si no surts a la televisió no ets ningú i si hi surts tot el que dius es sobredimensiona. Risto ha sabut aprofitar això i envia missatges punyents i polèmics que donen de què parlar durant tota la setmana, fins que torna a aparèixer. En una societat on tothom es preocupa pel què pensen de nosaltres i per intentar caure bé a la resta de gent, aquest senyor ha demostrat que això li és igual i diu el què pensa (o el que li diuen que ha de pensar) sense pèls a la llengua i sense importar-li crear-se enemics.

Valoracions de Risto: http://www.youtube.com/watch?v=uSyi9dsfYxU&feature=related

ELS COSTOS DE L'ART

2008-04-13T03:46:00.000-07:00

L'art és un negoci que mou molts diners. Els quadres valen realment el que diuen? A l'hora de valorar una obra d'art es tenen en compte diversos factors com el valor material (pintures, mida, hores...), el motiu (algun retrat d'algun personatge històric, paisatge...) i també, evidentment, el pintor. Abans els artistes estaven protegits per mecenes, però quan van començar a pintar per guanyar-se la vida van entrar en el món capitalista i es van convertir en una marca, i com en tots els productes, nosaltres paguem la marca. És el valor afegit d'un quadre. M'agradaria que l'art fos més assequible, però en la societat que vivim crec que la única manera de demostrar el valor d'alguna cosa és el preu i, per tant, és una manera de dir que aquella obra és important.

Aquests preus són moltes vegades inassolibles, però ara tècnicament es poden aconseguir reproduccions d'obres perfectes. L'original aporta l'element d'antiguitat que és molt valorat en la nostra cultura i sembla que sigui especial pel fet que és el que directament va pintar un artista que va morir fa segles. Tot i això, les obres d'art actualment tenen una finalitat exhibicionista i les reproduccions (que no són el mateix que les còpies) poden complir perfectament aquesta funció. Gràcies a les reproduccions podem reunir obres que es troben per tot el món i veure-les en un mateix espai o acostar-les a on l'autor les va pintar. Es originals tenen un valor afegit que és l'autenticitat, però no podem menysprear les reproduccions.

Article: Reproducció vs Original: www.centrepicasso.cat (informació)

CULTURA GLOBALITZADA

2008-04-13T03:38:00.000-07:00

Ens trobem en un moment de globalització en tots els aspectes de la nostra vida, per tant també en la cultura. Això és bo o dolent? Doncs depèn des d'on es miri. Si globalització de la cultura significa eliminar els trets diferencials, unificar-ho tot i anar a un país diferent però trobant el mateix que hi ha al nostre, és negativa ja que, la gràcia de la cultura rau en la diferència. Si globalització de la cultura significa poder accedir a altres costums, arts etc és mol positiva. Abans no teníem la oportunitat de conèixer altres civilitzacions, altres idiomes, altres tradicions... i això era una llàstima. La clau considero que és aprendre a respectar aquestes cultures i no voler que totes s'assemblin. Si entenem i tolerem les diferències podem enriquir-nos com a persones i com a cultures.

Crítica, màfia, indústria cultural, creació

2008-04-01T04:05:00.000-07:00

El text de Isabel-Clara Simó evidencia el malestar de la literatura catalana, tant pel que fa a escriptors mediocres com a crítics mediocres. La cultura catalana no està en els seus millors moments i aquesta escriptora, concretant en el seu camp, evidencia la poca qualitat d'alguns productes culturals i denuncia el fet que molts escriptors necessiten el suport dels crítics per realçar les seves obres. Ens trobem davant d'una escassetat d'intel·lectuals catalans i això ho podem ampliar en tots els camps de la cultura. Amb el teatre passa el mateix. Són uns quants els que ho dominen tot i ells marquen les tendències, el que és bo i el que no, i si no ets d'aquest grup és difícil tenir promoció. Es veu clarament en el fet que una obra de Palau i Fabra s'ha estrenat a Madrid enlloc de a Barcelona. Simó considera que les crítiques estan molt condicionades i que no es té en compte el contingut i la forma de l'obra, sinó qui l'ha escrita.

Mor Josep Benet, figura clau de la resistència i la transició

2008-03-30T10:20:00.000-07:00

L'historiador, polític i advocat Josep Benet (Cervera, 1920) va morir el passat 24 de març a l'edat de 87 anys a l'Hospital General de Catalunya. Va ser senador de l'Entesa dels Catalans entre 1977 i 1982, i va encapçalar la llista del PSUC al Parlament de Catalunya el 1980. Al 1985 va crear el Centre d'Història Contemporània, que dirigí fins el 2000, i va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1996) i la Medalla d'Or de la Generalitat (2000).
Grans personalitats de la política i societat catalana han parlat d’ell:
El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, destaca que va ser una figura fonamental tant en el camp polític com en la vessant d'historiador, 'un exemple de dignitat i del valor que va tenir tota una generació'. En declaracions a TV3, ha glossat la seva figura i ha dit: 'Hauríem de vetllar perquè la gent jove tingui coneixement d'aquestes figures i ens acompanyin més enllà de la seva trajectòria vital. (...) Hem hagut de lluitar molt per la democràcia en aquest país'.

L'ex-president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, creu que Benet 'se'n va amb la motxilla plena', havent fet moltes coses per Catalunya. El president José Montilla també ha lloat la contribució de Benet a la història del país.

El president d'Òmnium Cultural, Jordi Porta, ha dit que el país perdia una de les persones que havia sabut entendre el poble, i havia aconseguit la unitat per rellançar el país.

El vice-president de l'executiu català, Josep Lluís Carod-Rovira, ha qualificat Benet de persona 'clau en la història de Catalunya, tota la gent que ve del moviment democràtic catalanista contra el franquisme ho sap'.

El vicepresident d'ICV, Jaume Bosch, s'ha referit a Benet com un 'punt de referència nacional', al mateix temps que ha assegurat que la figura de l'historiador era 'patrimoni de tots els catalanistes i de la gent que lluita per un món més just'.

També el director del Museu d'Història de Catalunya, Jaume Sobrequés, ha lamentat la mort de Josep Benet, de qui ha destacat el seu compromís total amb Catalunya. En declaracions a Europa Press, Sobrequés ha subratllat la lluita de Benet contra la dictadura franquista i l'estudi de la història de la Catalunya contemporània, especialment del segle XIX, de la Setmana Tràgica i de la figura de Lluís Companys.

El dissenyador gràfic Enric Satué fou autor del cartell electoral del PSUC el 1980, una imatge innovadora i audaç protagonitzada per Josep Benet. Satué ha dit que havia desaparegut una persona 'de les poques que quedaven d'una talla important' i 'el president de la Generalitat que jo hauria volgut'. Per a Satué, 'Benet era un personatge extraordinari, una referència insubstituïble', allunyat de 'l'abraonada prepotència dels poderosos'. El dissenyador ha remarcat la 'capacitat de sorprendre de Benet', fins al punt que la seva mort coincideix amb l'aparició del primer volum de les seves memòries.

Josep Benet i Morell (Cervera, 1920 - Sant Cugat del Vallès, 2008) ha compaginat la seva tasca com a assagista amb la militància política. Des de molt jove es va afegir als moviments que, arran de la Guerra Civil i de la implantació de la dictadura, van lluitar per la democràcia i la identitat nacional de Catalunya. Va exercir com a advocat durant molts anys, tot defensant persones i institucions que treballaven per la democràcia, sempre en paral·lel a la seva activitat cívica, fins que el 1979 va decidir dedicar-se de ple a la política. Ha estat senador al parlament de l'Estat, diputat del Parlament de Catalunya i membre de diverses comissions que ajudaren al restabliment de la democràcia, com la de l'Estatut de Catalunya. El 1985 va ser nomenat director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya.

D'entre els seus llibres destaquen: Maragall i la Setmana Tràgica (1963), Catalunya sota el règim franquista (1973) o Exili i mort del President Companys (1991). També ha escrit obres en col·laboració, com ara Barcelona a mitjan segle XIX: el moviment obrer durant el Bienni Progresista (1854-1856), amb Casimir Martí. Ha publicat nombrosos pròlegs, articles i assaigs. La Biblioteca Abat Oliva, dins les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, li va dedicar el número 100: Miscel·lània d'Homenatge a Josep Benet (1991).

http://www.escriptors.cat/autors/benetj/index.php

http://es.wikipedia.org/wiki/Josep_Benet

http://www.elpais.com/articulo/cultura/Fallece/Josep/Benet/cerebros/catalanismo/elpepucul/20080325elpepucul_2/Tes

WEB DEL MUSEO DEL PRADO

2008-03-23T08:58:00.000-07:00

La pàgina web del Museo Nacional del Prado ofereix opcions molt interessants a l’hora d’ajudar al públic a conèixer millor la seva col·lecció. Sovint quan anem als museus no som capaços d’entendre les obres o no sabem com informar-nos del que hi podem veure. Doncs he trobat que la pàgina web d’aquest museu té dues novetats mol útils respecte d’altres webs del mateix estil.
El primer que m’agradaria destacar és la galeria on-line. Aquest apartat mostra les 15 obres més importants del museu, les que ningú es pot perdre. Ofereix informació sobre cada una d’elles i mostra un recorregut pel museu que les permet veure. Indica el lloc exacte de cada una i aquest itinerari per aquells que vulguin fer una visita ràpida però,sense perdre’s res important, es pot descarregar.
L’altra recurs que ofereix es tracta d’uns vídeos on el comissari de l’exposició explica algunes sales de l’exposició o d’altres curiositats, la qual cosa pot ser molt interessant de veure abans d’anar al museu. Són vídeos curts, clars i entenedors.
A més ofereixen tot tipus d’informació respecte les altres obres i fins i tot una enciclopèdia on-line.

http://museoprado.mcu.es/

EL CULTURAL

2008-03-12T02:13:00.000-07:00

He estat navegant per primera vegada per aquesta web sobre cultura i l’he trobada força interessant. Podríem dir que és generalista, ja que no s’especialitza en un tema concret sinó que avarca els grans blocs culturals: cinema, música, art, teatre i llibres. M’ha sorprès que inclogués la ciència i trobo a faltar un apartat de dansa. He vist que aquest tema estava inclòs en l’apartat de teatre i no hi estic d’acord. Són arts diferents i haurien d’estar en seccions diferents també.

Per la resta crec que amb http://www.elcultural.es/ pots estar ben informat, perquè a més d’entrevistes i reportatges també hi ha una agenda i informació dels actes que tenen lloc en el dia que estàs consultant la pàgina. També és interessant els enllaços amb altres blogs.

D’entrada pot ser una pàgina una mica agobiant, ja que hi ha molta informació a la pàgina principal, molts requadres, moltes notícies... però la barra superior de la pàgina hi ha tots els apartats ben estructurats. Pots accedir fàcilment al tema que més t’agradi. A més, és una bona idea el fet que primer hi hagi un resum de l’article perquè puguis veure si t’interessa llegir-lo tot o no.

Hi ha molta informació i molt interessant, de manera que pot valer la pena subscriure’t a la pàgina i rebre informació.

http://www.elcultural.es/

FENÒMEN CHIKILICUATRE

2008-03-12T01:38:00.000-07:00

El poder de la televisió no ens deixarà mai de sorprendre. Un personatge creat per Buenafuente, a partir d’un programa de la Sexta, serà el representant d’Espanya al Festival de Eurovisió. Aquest any TVE ha preferit que fos la gent la que decidís qui aniria a aquest concurs i la votació popular ha volgut que fos Rodolfo Chikilicuatre, un home amb tupè i una guitarra de joguina que canta una cançó en to de broma, però que sens dubte es convertirà en l’èxit d’aquest estiu.

Crec que és un fet molt interessant i curiós. El Festival d’Eurovisió era considerat part de la cultura d’èlit, tenia molt prestigi i els representants de cada país eren els cantants més ben valorats. Ara ha quedat patent el que feia anys que s’entreveia. Actualment es tracta d’un festival popular, on guanya el més extravagant i que la gent s’ho pren en to humorístic. TVE volia salvar Eurovisió, i sens dubte la manera de salvar-ho era aquesta. El públic d’aquest festival de música era molt reduït i ara s’ha ampliat a una sèrie de gent que es burla del fanatisme per aquest programa i evidencia que estem a una altra època. Molta gent ho troba ridícul i ha sigut la gran majoria de públic la que ha decidit que fos aquest estrany personatge qui anés al festival. Això també ha demostrat el gran poder i influència de la televisió, ja que Chikilicuatre és un personatge totalment mediàtic. Crec que ni l’equip de Buenafuente mateix es podia imaginar que el que va començar com una gràcia més del seu programa arribaria tan lluny i la gent que va votar tampoc crec que pensés que realment tenia el poder de triar el candidat al concurs per molt “frikie” que fos. Realment les noves tecnologies potencien la cultura popular i fan que la gent accedeixi a més actes de forma activa i no passiva.

Pàgina oficial de Chiquilicuatre: http://www.rodolfo-chikilicuatre.com/

Videoclip: http://www.youtube.com/watch?v=Ku34NOwoij0

LA CORT DE HEIAN

2008-03-09T09:49:00.000-07:00

El Període Heian (平安時代), "pau" en japonès, és l'últim període de l'època clàssica de la història japonesa, entre els anys 794 a 1185, en el qual la capital era Kioto. És el període on el confucianisme i altres influències van arribar el seu punt màxim. El període Heian es considera també el cim de la cort imperial japonesa i és destacat pel seu art, especialment la poesia i la literatura.

Encara que el xinès escrit (Kanbun) va romandre com la llengua oficial de la cort en aquest període, la introducció i ampli ús del kana va evidenciar una explosió en la literatura japonesa. Malgrat l’establiment de diversos gèneres literaris nous com la novel·la, la narració i els assajos, l’alfabetisme només era comú a la cort i al clergat budista. La lletra de l'actual himne nacional de Japó va ser escrita en el període Heian. Igual que la novel·la de Genji per Murasaki Shikibu, considerada la primera novel·la de la història mundial. Les reveladores observacions i meditacions de Sei Shōnagon, la contemporània i rival de Murasaki Shikibu, com servent en la cort de l'Emperadriu van ser registrades col·lectivament com El Llibre del Coixí en la dècada de 990. El famós poema japonès conegut com Iroha (いろは) també va ser escrit durant el període Heian.

Recentment s'ha publicat un llibre relacionat amb aquest tema. Aquí teniu la fitxa:

DIARIS DE DAMES DE LA CORT HEIAN

Autor: SHIKIBU, MURASAKI
Editor: EDICIONES DESTINO, S.A.
Isbn 9788423339716
Data pub. 2007
Preu: 19,00€

L'era Heian va suposar la primera eclosió de la literatura japonesa. La literatura de Heian va circular en àmbits predominantment femenins. En aquest context es van publicar algunes de les obres mestres de la literatura nipona. Tres dones excepcionals són les autores dels diaris que recull aquesta edició, molt distints entre si, i que oferixen al lector occidental una immillorable aproximació a una cultura fascinant i irrepetible. Descripcions de llibres llegits, paisatges vists, somnis; vestits de seda i exquisits; l'amor, el plaer, l'alegria i l'espera, la vida, el públic i l'íntim: matèria "femenina i secundària” d'aquests diaris de cal·ligrafia suau que justament per tractar del que aparentment no importa mantenen la seva vigència molts segles després.

L'ART DE BANSKY

2008-03-04T04:05:00.000-08:00

Banksy va néixer el 1975 a Bristol i és un artista del carrer conegut a nivell mundial, tot i que vol guardar l’anonimat. Els seus grafits decoren parets de tot el món, tot i que la seva ciutat preferida és Londres, i porten a la reflexió i la crítica política. No és estrany llavors, veure obres seves al mur de la vergonya que Israel ha construït, per exemple.

A més dels seus grafits, ha penjat sense autorització obres seves en alguns museus. Tant a la Tate Modern de Londres, com al Museum of Modern Art de Nova York, al Metropolitan Museum of Art, al Brooklyn Museum, American Museum of Natural History, com al Louvre els seus treballs van passar desaparcebuts. Al maig de 2005 es va trobar al British Museum una versió d'una pintura rupestre que mostrava caçadors amb carrets de la compra. al setembre de 2006 modificà l'àlbum de Paris Hilton i repartí 500 còpies de la falsificació en diferents tendes de discos. Entre altres es mostrava la foto de Hilton amb un cap de gos. El CD contenia composicions pròpies de Banksy. El setembre del mateix any va instal·lar una escultura d'un presoner de Guantánamo a un parc d'atraccions de Disneyland. Coneix la seva obra: http://www.youtube.com/watch?v=yOZU6R-h8ho

A través d’un art urbà com els grafits Bansky vol provocar. És molt irònic a l'hora de dibuixar i a través de la burla fa una crítica punyent a diversos membres polítics i diverses situacions socials injustes. El més curiós de tot és que els seus grafits, una pràctica il·legal molt criticada per gran part de la societat i fins i tot considerada no art per alguns, han entrat a la cultura d’èlit i són considerats obres d’art molt cotitzades. No sé si ell tenia l'intenció de ser un antisistema però, el que està clar, és que ara en forma part.

Enllaços
http://www.banksy.co.uk/

http://www.elpais.com/articulo/cultura/huellas/Banksy/elpepucul/20080302elpepicul_1/Tes

BOLLYWOOD

2008-03-04T01:41:00.001-08:00

El 26 de febrer es va estrenar al Teatre Tívoli de Barcelona Bollywood, The Show. És sens dubte un espectacle que cal veure. Fa un repàs a la història d’aquest cinema a través de música, dansa i teatre. Més de 50 persones participen en aquest espectacle que et fa aixecar de les butaques. Transmeten energia i tots els ballarins desprenen alegria i molta força ballant. Tan en la música com en les coreografies, fan una combinació exepcional de la tradició índia amb les tendències actuals com el hip hop. Les coreografies etsan molt ben elaborades i executades i el muntatge és impressionant. Llums, vestuari i fins i tot les olors t’ambienten a la índia.

Aquest espectacle porta dos anys de gira, de manera que ja l’han vist més de 350.000 persones. Ara tenim la oportunitat de veure’l a Barcelona fins el 23 de març. Que ningú s’ho perdi!!!!

Enllaços:

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=487108&idseccio_PK=1026

http://www.3cat24.cat/noticia/259922/teatre/El-musical-Bollywood-una-recreacio-de-la-musica-i-el-ball-indis-sinstalla-al-Teatre-Tivoli

http://www.servicaixa.com/

EXÀMENS ROYAL ACADEMY OF DANCE

2008-03-04T01:04:00.000-08:00

El ballet és un art que, desgraciadament, està molt poc valorat al nostre país. La dansa clàssica és una representació mitjançant moviments molt estudiats tècnicament de qualsevol tipus de sentiment; explica històries que pot entendre tothom perquè tracta temes universals com l’amor. El ballet és una disciplina en tota regla. Tot i que aparentment sembla que no costi esforç, darrera de cada pas hi ha moltíssimes hores d’entrenament i sacrifici. Per a ser un bon ballarí no només cal que tinguis unes condicions físiques determinades, sinó també una personalitat molt forta, esperit de superació i molta constància.

La Royal academy of Dance és una institució internacional dedicada a la formació del ballet clàssic. Va ser fundada l’any 1920 amb l’objectiu de desenvolupar i mantenir el nivell més alt possible de qualitat educativa. Durant tot l’any organitza exàmens i envia examinadors per tot el món perquè puntuïn els coneixements de la gent que es presenta.

El seu pla d’estudis té la següent estructura:
Cursos preparatoris: Pre-Primary i Primary ( a partir de 6 anys)
Children (Grades): Grade 1, Grade 2, Grade 3, Grade 4, Grade 5
Higher Grades: Grade 6, Grade 7, Grade 8
Majors: Intermediate, advanced 1, Advanced 2
Solo Seal Award

Els graus estan inspirats en l’època romàntica del ballet i equivalen a un batxillerat de la dansa. Es fan amb mitja punta i consten de tres parts. La primera és la disciplina de clàssic, que és la més important, ja que és la base. Després hi ha free movement, que incorpora moviments en comú amb altres estils més contemporanis. Per últim hi ha el character que és la representació de danses ètniques d'Hongria, Rússia i Polònia. Els higher grades tenen la mateixa estructura, però són cursos molt més artístics on es valora molt l’expressivitat.
Els majors són els 3 cursos de la carrera de ballet i cada un d’ells es pot dividir en dos, ja que són molt llargs. S’introdueixen les puntes i només es basa en dansa clàssica. Són cursos dissenyats per aquelles persones que es volen dedicar seriosament a la dansa, de manera que ja s’exigeix un tipus de cos determinat i unes condicions físiques pròpies d’una ballarina. Un cop aproves intermediate pots decidir seguir fent els altres cursos per tenir el títol de ballarina i poder cursar el Solo Seal per a ser solista, o pots accedir a la carrera de professora de dansa.

Durant l’any hi ha dues convocatòries. Fas l’exàmen a una acadèmia i ve una examinadora que et pregunta el temari. Pots entrar de quatre en quatre però et demana els exercicis per parelles o individualment. Els exàmens es fan amb l’uniforme que la Royal estableix i amb pianista. L’examinadora et valora mentre fas els exercicis i al cap de dos mesos t’envien les notes.

Realment té molt mèrit que la gent d’aquí es presenti a aquests exàmens, perquè la dansa no té sortida, de manera que la gent estudia una carrera a més de fer ballet. El ballet necessita molta dedicació i sobretot els cursos de majors. Normalment el plantejament de fer aquests exàmens es basa en un repte personal, en el fet de voler millorar i superar-se. És una experiència i una manera de posar-te metes que has de superar.

http://www.rad.org.uk/

Presentació

2008-02-20T03:26:00.000-08:00

"La cultura dóna a l'home la capacitat de reflexionar sobre si mateix. És ella la que fa de nosaltres éssers específicament humans, racionals, crítics i èticament compromesos. A través d'ella destriem els valors i efectuem opcions. A través d'ella l'home s'expressa, pren consciència de si mateix, es reconeix com un projecte inacabat, posa en qüestió les seves pròpies realitzacions, busca incansablement noves significacions, i crea obres que ho transcendeixen."

(UNESCO, 1982: Declaració de Mèxic)