El text de Isabel-Clara Simó evidencia el malestar de la literatura catalana, tant pel que fa a escriptors mediocres com a crítics mediocres. La cultura catalana no està en els seus millors moments i aquesta escriptora, concretant en el seu camp, evidencia la poca qualitat d'alguns productes culturals i denuncia el fet que molts escriptors necessiten el suport dels crítics per realçar les seves obres. Ens trobem davant d'una escassetat d'intel·lectuals catalans i això ho podem ampliar en tots els camps de la cultura. Amb el teatre passa el mateix. Són uns quants els que ho dominen tot i ells marquen les tendències, el que és bo i el que no, i si no ets d'aquest grup és difícil tenir promoció. Es veu clarament en el fet que una obra de Palau i Fabra s'ha estrenat a Madrid enlloc de a Barcelona. Simó considera que les crítiques estan molt condicionades i que no es té en compte el contingut i la forma de l'obra, sinó qui l'ha escrita.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada