diumenge, 30 de març del 2008

Mor Josep Benet, figura clau de la resistència i la transició


L'historiador, polític i advocat Josep Benet (Cervera, 1920) va morir el passat 24 de març a l'edat de 87 anys a l'Hospital General de Catalunya. Va ser senador de l'Entesa dels Catalans entre 1977 i 1982, i va encapçalar la llista del PSUC al Parlament de Catalunya el 1980. Al 1985 va crear el Centre d'Història Contemporània, que dirigí fins el 2000, i va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1996) i la Medalla d'Or de la Generalitat (2000).
Grans personalitats de la política i societat catalana han parlat d’ell:
El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, destaca que va ser una figura fonamental tant en el camp polític com en la vessant d'historiador, 'un exemple de dignitat i del valor que va tenir tota una generació'. En declaracions a TV3, ha glossat la seva figura i ha dit: 'Hauríem de vetllar perquè la gent jove tingui coneixement d'aquestes figures i ens acompanyin més enllà de la seva trajectòria vital. (...) Hem hagut de lluitar molt per la democràcia en aquest país'.

L'ex-president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, creu que Benet 'se'n va amb la motxilla plena', havent fet moltes coses per Catalunya. El president José Montilla també ha lloat la contribució de Benet a la història del país.

El president d'Òmnium Cultural, Jordi Porta, ha dit que el país perdia una de les persones que havia sabut entendre el poble, i havia aconseguit la unitat per rellançar el país.

El vice-president de l'executiu català, Josep Lluís Carod-Rovira, ha qualificat Benet de persona 'clau en la història de Catalunya, tota la gent que ve del moviment democràtic catalanista contra el franquisme ho sap'.

El vicepresident d'ICV, Jaume Bosch, s'ha referit a Benet com un 'punt de referència nacional', al mateix temps que ha assegurat que la figura de l'historiador era 'patrimoni de tots els catalanistes i de la gent que lluita per un món més just'.

També el director del Museu d'Història de Catalunya, Jaume Sobrequés, ha lamentat la mort de Josep Benet, de qui ha destacat el seu compromís total amb Catalunya. En declaracions a Europa Press, Sobrequés ha subratllat la lluita de Benet contra la dictadura franquista i l'estudi de la història de la Catalunya contemporània, especialment del segle XIX, de la Setmana Tràgica i de la figura de Lluís Companys.

El dissenyador gràfic Enric Satué fou autor del cartell electoral del PSUC el 1980, una imatge innovadora i audaç protagonitzada per Josep Benet. Satué ha dit que havia desaparegut una persona 'de les poques que quedaven d'una talla important' i 'el president de la Generalitat que jo hauria volgut'. Per a Satué, 'Benet era un personatge extraordinari, una referència insubstituïble', allunyat de 'l'abraonada prepotència dels poderosos'. El dissenyador ha remarcat la 'capacitat de sorprendre de Benet', fins al punt que la seva mort coincideix amb l'aparició del primer volum de les seves memòries.


Josep Benet i Morell (Cervera, 1920 - Sant Cugat del Vallès, 2008) ha compaginat la seva tasca com a assagista amb la militància política. Des de molt jove es va afegir als moviments que, arran de la Guerra Civil i de la implantació de la dictadura, van lluitar per la democràcia i la identitat nacional de Catalunya. Va exercir com a advocat durant molts anys, tot defensant persones i institucions que treballaven per la democràcia, sempre en paral·lel a la seva activitat cívica, fins que el 1979 va decidir dedicar-se de ple a la política. Ha estat senador al parlament de l'Estat, diputat del Parlament de Catalunya i membre de diverses comissions que ajudaren al restabliment de la democràcia, com la de l'Estatut de Catalunya. El 1985 va ser nomenat director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya.

D'entre els seus llibres destaquen: Maragall i la Setmana Tràgica (1963), Catalunya sota el règim franquista (1973) o Exili i mort del President Companys (1991). També ha escrit obres en col·laboració, com ara Barcelona a mitjan segle XIX: el moviment obrer durant el Bienni Progresista (1854-1856), amb Casimir Martí. Ha publicat nombrosos pròlegs, articles i assaigs. La Biblioteca Abat Oliva, dins les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, li va dedicar el número 100: Miscel·lània d'Homenatge a Josep Benet (1991).