El proper 29 d’abril se celebra el Dia internacional de la Dansa. La Dansa és una disciplina molt poc valorada al nostre país. No té suport de les institucions i, tot i que hi ha grans professionals en aquest camp, és molt difícil organitzar espectacles o crear companyies d’aquest art, perquè no tenen diners per fer-ho. El ballet forma part de la nostra cultura, però no es valora perquè no es coneix. La gent no és conscient de les dificultats que implica i hi ha molts prejudicis que fan molt complicat que la gent s’interessi per la dansa. Tot i això no ens hem de rendir i hem de tenir l’esperança que grans professionals com Àngel Corella (1r ballarí de l’American Ballet) o Tamara Rojo (1a ballarina del Royal Ballet) portaran a terme projectes a l’Estat Espanyol, sempre i quan les institucions no posin tantes pedres al camí com fins ara. De moment m’agradaria explicar breument la història de la dansa clàssica.
El ballet va començar a les Corts d’Itàlia i França i va continuar el seu desenvolupament a Rússia, de manera que es divideix en aquests dos períodes. Els inicis europeus es coneixen com a Romanticisme. Els ballets es dividien en dos actes. El primer era terrenal: petits allegros, música més animada, ballat arran de terra... i el segon era espiritual: adagis, música més lenta, equilibris... Es ballava amb tutús llargs i no eren obres molt espectaculars tot i que la tècnica era extremadament complicada. La música es caracteritzava perquè representava els personatges i es tocava amb uns instruments o a altres segons l’estat d’ànim. L’estil és molt suau, els braços no estan del tot estirats i el cos es doblega lleugerament endavant com si miressin per un balcó. Com exemples tenim Giselle. 
Després d’això els coreògrafs europeus es van traslladar a Rússia per fer ballets pels tsars. Entrem a l'imperalisme on es busca l’espectacle: grans decorats, molts ballarins, molt exhibicionisme... En aquesta època els ballets eren més llargs i les ballarines apareixien amb tutús curts. L’estil és més rígid i senyorial i busca impressionar. El gran compositor d’aquesta època és Tchaikovsky. En aquest cas un dels ballet més conegut és El llac dels cignes, però n’hi ha molts d’altres com el Trencanous, El Quixot o El Corsari. A partir d’aquí la dansa es va anar desenvolupant cap a un estil més lliure i contemporani.
Giselle 1r acte: http://www.youtube.com/watch?v=rxD-Q_B1Edk
Giselle 2n acte: http://www.youtube.com/watch?v=WyShMJxep7c
Ángel Corella (El Corsari): http://www.youtube.com/watch?v=Ktsyc0rf40c
Tamara Rojo (Romeo i Julieta): http://www.youtube.com/watch?v=vBFU0vf3DXY&feature=related
El llac dels cignes: http://www.youtube.com/watch?v=FY4Y1gTO9HE
1 comentari:
Hola Marta,
Et dono la raó. Almenys per la meva part, soc una completa ignorant pel que fa al ballet. Caldria potenciar-ho més i crear companyies més potents, que adquirís més ressó per tal que la gent hi anés a veure els espectacles. Segueix amb el teu gust per aquest art i encomana´ns una miqueta.
Per cert, la Tamara Rojo va ser la imatge del catàleg d´hivern de la firma Hoss Intropia. N´hi ha fotos realment impressionants i precioses a càrrec de Txema Yeste. Ja te´l portaré perquè el vegis.
Elisabet
Publica un comentari a l'entrada